IURISWORLD
Tornar al curs

Mòdul 1 · Dret Zero

El Dret comença quan hi ha un conflicte

Cinc lliçons per pensar, respondre, comparar, equivocar-te i corregir — com a les millors facultats de dret, en català clar.

Alumne ordenant fets i preguntes jurídiques davant un conflicte quotidià.

Durada estimada

45 minuts (5 lliçons)

Nivell

Inicial

Metodologia

Casos + FIRA + «Pensa com un jurista»

Objectiu del mòdul

Practicar el gest mental del jurista: conflicte, fets, prova, separació moral/social/jurídic, FIRA i comparació entre resposta intuïtiva i resposta jurídica (cas Laia i Marc).

La metodologia d’Iurisworld Acadèmia s’inspira en l’aprenentatge pràctic de les grans facultats de dret internacionals: casos, preguntes, lectura guiada, argumentació i escriptura jurídica. El contingut està adaptat al dret català, espanyol i europeu. Iurisworld Acadèmia no està afiliada a cap d’aquestes institucions.

Aquest mòdul no comença per definicions abstractes. Comença quan alguna cosa va malament: un veí, un préstec, una factura, una herència. Cada lliçó inclou escena inicial, «Pensa com un jurista» (3 preguntes), pausa de raonament, explicació, concepte, FIRA, exemples, error típic, mini cas, test ràpid, resposta model, prompt de tutor i resum de 10 línies.

Lliçons del mòdul

Lliçó 1.1

El Dret comença quan hi ha un conflicte

8 min

Distingir dret, moral, costum i opinió sense confondre «tenir raó» amb «tenir dret».

Escena: el barri i el WhatsApp

Divendres al vespre, al grup de veïns del pis 4B surt un missatge enfadat: «Això no és legal, cal denunciar-lo». Algú ha penjat una màquina de rentar en un passadís comú sense permís de la comunitat.

L’endemà, al cafè, dues opinions s’enfronten: «És immoral ocupar el passadís» vs «Si ningú no s’ha queixat en anys, ja es pot fer». Una tercera persona diu: «Ho he googlejat i diu que és il·legal».

El dret és el conjunt de normes que una comunitat política es reconeix obligatòries i que, en últim terme, poden imposar-se amb mecanismes de l’Estat (multes, execucions, responsabilitat penal o civil). No és el mateix que la moral («això no està bé») ni que el costum («aquí sempre s’ha fet així»).

En la vida quotidiana el dret apareix quan hi ha conflicte o incertesa: un préstec, un lloguer, un acomiadament, un accident. El jurista no comença per qui crida més fort, sinó per mapa: quins fets consten, quina pregunta jurídica cal respondre i quina norma podria aplicar-se.

Pensa com un jurista

Respon mentalment (o per escrit) abans de llegir la resposta model. Sense presses.

  1. Del missatge del grup de veïns, què és un fet verificable i què és una opinió?
  2. Si ningú no ha reclamat en deu anys, això vol dir que la conducta és «legal»?
  3. Quina pregunta jurídica precisa faries abans de dir «cal denunciar»?

FIRA: el passadís comú

  1. Fets

    • Màquina de rentar instal·lada al passadís sense acta de la comunitat coneguda.
    • Cap reclamació formal documentada els darrers anys (cal verificar).
    • Missatge públic acusant il·legalitat sense citar norma concreta.

  2. Institució / marc

    • Propietat horitzontal / normativa de la comunitat de propietaris.
    • Possible normativa municipal d’ús d’espais comuns (segons el cas).

  3. Regla

    • Els estatuts i la Llei de propietat horitzontal regulen l’ús de elements comuns.
    • El costum prolongat pot influir en l’interpretació, però no deroga normes imperatives.

  4. Argument / aplicació

    • Cal revisar estatuts, actes de la junta i si hi ha autorització tàcita o prescripció segons el cas.
    • La conclusió provisional no és «és il·legal» automàticament: és «cal documentar fets i norma aplicable abans d’exigir res».

Mini cas: el comentari de la xarxa

Una influencer diu en un vídeo: «Si et deuen diners, denuncia-ho i ja està». Un seguidor vol «denunciar» el seu amic per un préstec de 500 €.

Per practicar: Què li diries per reformular la pregunta jurídica abans d’obrir cap via?

Test ràpid

1. El dret es distingeix principalment d’una opinió perquè:

Resposta model (després de pensar-hi)

FETS: màquina al passadís; possible falta d’autorització; debat basat en indignació i Google. PREGUNTA JURÍDICA: ¿Es vulnera la normativa de la comunitat o municipal sobre elements comuns i quina conseqüència procedeix? REGLE: estatuts, LPH i, si escau, ordenances — no un article descontextualitzat d’internet. APLICACIÓ: demanar acta i estatuts, reunir proves, valorar reclamació interna abans de parlar de «denúncia» penal o judicial. El costum sol no blinda una infracció clara, però pot matisar l’anàlisi.

Resum en 10 línies

  1. El dret no és «el que em sembla just».
  2. Moral, costum i dret poden coincidir, però no són el mateix.
  3. El primer pas és ordenar fets verificables.
  4. Una opinió enfadada no substitueix una pregunta jurídica.
  5. Google dona fragments; no estratègia.
  6. Sense paper pot haver-hi obligació; el problema és la prova.
  7. FIRA comença pels fets, no per la ràbia.
  8. La institució indica on buscar la norma (comunitat, civil, laboral…).
  9. La regla s’aplica als fets provats, no a la versió més dramàtica.
  10. Aquest curs ensenya mapa mental, no substitueix un advocat.

Lliçó 1.2

Tenir raó no és el mateix que poder provar-ho

8 min

Entendre com el costum influeix sense substituir la llei imperativa.

Escena: «entre nosaltres no cal paper»

La Marta presta 800 € a la seva cosina per un avançament de nominà. Al dinar familiar, tothom diu: «Entre família no cal paper, és de confiança». Tres mesos després la cosina paga 200 € i diu que «ja anirà baixant quan pugui».

La Marta no vol «fer mal» a la relació, però tampoc vol perdre els diners. Quan demana el resta, la cosina respon: «Tu sempre has deixat passar les coses; així ho fem aquí».

El costum social — «aquí no firmem res», «entre amics no cal» — explica com la gent viu, però no sempre genera dret o no sempre el mateix dret que la persona creu.

Quan hi ha disputa, cal reconstruir el pacte: quantitat, termini, interessos, devolucions parcials i el significat d’aquests pagaments («a compte» o «regal»?). El jurista tradueix la realitat social en fets i en preguntes jurídiques.

Pensa com un jurista

Respon mentalment (o per escrit) abans de llegir la resposta model. Sense presses.

  1. Quins elements concrets demostren que hi va haver un préstec i no una donació?
  2. Què canvia si els 200 € es van fer per transferència amb un concepte determinat?
  3. Si la cosina diu «així ho fem aquí», això és prova de què, exactament?

FIRA: el préstec familiar

  1. Fets

    • Lliurament de 800 € (cal acreditar mitjà i data).
    • Pagament parcial de 200 € amb possible concepte bancari.
    • Converses familiars sobre devolució (cal concretar text i testimonis).

  2. Institució / marc

    • Dret civil de les obligacions i contractes (préstec entre particulars).
    • Càrrega de la prova en el procés civil.

  3. Regla

    • El préstec genera obligació de restituir el capital, salvo pacte o causa diferent acreditada.
    • El costum pot interpretar clàusules ambigües, però no deroga normes imperatives.

  4. Argument / aplicació

    • El costum familiar no elimina automàticament el deute si els fets apunten a préstec.
    • Cal documentar cronologia i significat del pagament parcial abans d’exigir o renunciar.

Mini cas: el «regal de gratitud»

Després del pagament de 200 €, la cosina sosté que «eren un regal, no una devolució». La Marta té un missatge on la cosina deia «t’ho torno el mes vinent».

Per practicar: Quina part de FIRA (fets / institució / regla / argument) tocaries primer?

Test ràpid

1. Una llei imperativa:

Resposta model (després de pensar-hi)

El costum familiar orienta expectatives socials, però no respon automàticament a la pregunta jurídica. Amb transferència, missatges i testimonis, la Marta pot defensar un préstec amb devolució pendent. El pagament parcial s’ha d’interpretar amb el context (missatge previ, concepte bancari). Abans de demandar o renunciar, cal dossier cronològic.

Resum en 10 línies

  1. El costum explica la vida; no sempre fa dret.
  2. «No cal paper» no vol dir «no hi ha obligació».
  3. Cal reconstruir quantitat, termini i sentit dels pagaments.
  4. La llei imperativa limita el que es pot pactar.
  5. La prova és el coll d’ampolla en acords verbals.
  6. Un pagament parcial pot ser devolució o regal: depèn del context.
  7. La tolerància passada no és renúncia automàtica.
  8. FIRA obliga a concretar fets abans de concloure.
  9. La institució situa el conflicte (civil, laboral, consum…).
  10. Documentar avui estalvia conflicte demà.

Lliçó 1.3

Fets, proves, normes i arguments

9 min

Conèixer la jerarquia bàsica de fonts i saber on mirar segons el tipus de conflicte.

Escena: tres pantalles obertes

En Jordi ha rebut una multa de trànsit i, el mateix dia, el propietari del pis li reclama despeses del lloguer que no reconeix. Obre tres pestanyes: un fòrum de opinions, un article de blog sobre multes i un PDF de 40 pàgines del seu contracte de lloguer.

Diu: «No sé què és «la llei» aquí; a internet diuen coses diferents».

Quan analitzes un cas a Espanya/Catalunya, el mapa habitual és: Constitució → dret de la UE (si aplica) → lleis estatals → normativa autonòmica (si la matèria és autonòmica) → reglaments → jurisprudència que interpreta.

No cal memoritzar articles: cal saber quin tipus de pregunta és (civil, penal, administrativa, laboral) per saber on mirar i quan demanar ajuda especialitzada. Una multa no es resol amb el mateix mapa que una clàusula de lloguer.

Pensa com un jurista

Respon mentalment (o per escrit) abans de llegir la resposta model. Sense presses.

  1. Per a la multa, quina «institució» o branca del dret és la primera que miraries?
  2. Per al lloguer, quin document contractual és font primària abans de buscar articles genèrics?
  3. Per què un comentari de fòrum no és font del dret?

FIRA: dues qüestions, dos mapes

  1. Fets

    • Multa de trànsit notificada (import, data, via de recurs pendents de revisar).
    • Reclamació de despeses de lloguer amb contracte signat i rebuts discordants.

  2. Institució / marc

    • Multa: dret administratiu sancionador / trànsit.
    • Lloguer: dret civil contractual + normativa d’arrendaments i, si escau, consum.

  3. Regla

    • Cada branca té fonts i terminis propis; no es barreja «el que surt a Google».
    • El contracte de lloguer és font central entre les parts; la multa es discuteix davant l’administració/tribunal contenciós segons el cas.

  4. Argument / aplicació

    • En Jordi ha de separar dos expedients: un per la multa (terminis administratius) i un per el lloguer (clàusules, factures, comunicacions).
    • La conclusió pràctica: llistar fonts aplicables a cada conflicte abans de fusionar arguments.

Mini cas: el TikTok legal

Un vídeo diu que «totes les multes es poden anul·lar amb una frase màgica al recurs». En Jordi vol deixar-ho tot per aquesta via.

Per practicar: Quines fonts hauria de consultar abans de creure-ho?

Test ràpid

1. La jurisprudència és:

Resposta model (després de pensar-hi)

En Jordi necessita dos expedients. Multa: acte administratiu, possibles recurs i terminis. Lloguer: contracte, rebuts, normativa d’arrendaments. Internet i fòrums no són fonts; poden orientar preguntes, però la jerarquia normativa i la prova contractual decideixen.

Resum en 10 línies

  1. No tot conflicte usa el mateix mapa de fonts.
  2. Constitució, UE, llei, reglament i jurisprudència tenen rols diferents.
  3. El contracte és font clau en relacions privades.
  4. Administració, civil, penal i laboral no es barregen.
  5. Google informa; no substitueix jerarquia.
  6. La jurisprudència orienta casos similars.
  7. Cal identificar la institució abans de buscar articles.
  8. Terminis administratius i civils poden ser diferents.
  9. Separar expedients evita errors cars.
  10. Quan el mapa és complex, consulta professional.

Lliçó 1.4

Problema moral, problema social i problema jurídic

8 min

Detectar raonaments falsos habituals i separar pla ètic, jurídic i estratègic.

Escena: la reunió que s’escalfa

Una empresa petita vol acomiadar un empleat per «mala actitud». La gerenta diu: «Tinc tota la raó, tothom ho veu; això ha de ser legal». L’empleat, al seu torn, ha publicat stories interns denunciant «injustícia».

Tots dos confonen el debat moral amb el mapa jurídic del acomiadament (procediment, causes, prova, conveni).

Un bon jurista separa tres plans: ètic («què seria just»), jurídic («què diu la norma aplicable i la prova») i estratègic («què convé fer amb aquest cost, temps i risc»).

Errors típics: saltar a demandar sense fets, creure que la indignació obre qualsevol via, o copiar articles sense encaixar-los al cas. El curs treballa sobretot el jurídic i l’estrategic bàsic.

Pensa com un jurista

Respon mentalment (o per escrit) abans de llegir la resposta model. Sense presses.

  1. Quins fets concrets (dates, comunicacions, sancions prèvies) necessita la gerenta abans de parlar de legalitat?
  2. Què guanyaria l’empleat reformulant «és injust» en una pregunta jurídica precisa?
  3. Quin error estratègic hi ha en publicar stories abans d’ordenar prova?

FIRA: mala actitud i acomiadament

  1. Fets

    • Relat de «mala actitud» sense llistat de conductes datades i documentades.
    • Possible conveni col·lectiu i contracte laboral (pendents de revisar).
    • Publicacions de l’empleat a xarxes (risc de prova i estratègia).

  2. Institució / marc

    • Dret laboral: procediment d’acomiadament, causes, audiència si escau.

  3. Regla

    • L’acomiadament requereix causa acreditada i respecte de procediment; la indignació de la gerenta no n’és causa automàtica.
    • L’empleat pot impugnar per vícios formals o materials segons prova.

  4. Argument / aplicació

    • Abans de «legal/illegal», cal dossier de conductes, sancions i comunicacions.
    • Estratègicament, xarxes i urgència poden perjudicar ambdues parts.

Mini cas: demandar «per principi»

La gerenta vol demandar «per principi» amb un pressupost limitat i prova testimonial fràgil.

Per practicar: Què valories al pla estratègic abans del pla jurídic?

Test ràpid

1. El primer pas davant un conflicte hauria de ser:
2. «Ho vaig googlear i surt que tinc raó» és un error perquè:

Resposta model (després de pensar-hi)

Èticament molts poden donar la raó a una part, però jurídicament cal causa, procediment i prova. La gerenta ha de documentar conductes i respectar tràmits; l’empleat ha de formular impugnació concreta. Estratègicament, xarxes i demandes precipitades són risc. Separar els tres plans evita decisions cars.

Resum en 10 línies

  1. Tenir raó moral no és tenir dret.
  2. Ètic, jurídic i estratègic són plans diferents.
  3. El primer pas és ordenar fets i documents.
  4. Google sense context enganya.
  5. La indignació no obre vies automàtiques.
  6. Cal norma concreta, prova i termini.
  7. Xarxes socials poden perjudicar estratègia i prova.
  8. La institució correcta evita articles erronis.
  9. Estratègia valora cost i resultat probable.
  10. Un professional ajuda quan el mapa és dens.

Lliçó 1.5

Primer cas pràctic: el préstec entre amics

12 min

Aplicar FIRA al cas del préstec entre amics i comparar resposta intuïtiva i jurídica.

Escena: Laia i Marc, amics de feina

El març de 2025, Marc demana a Laia 3.000 € per avançar l’entrada d’un pis de lloguer. Laia fa una transferència amb el concepte «préstec Marc». No signen res.

Per WhatsApp, Marc escriu: «T’ho torno en 6 mesos, t’ho juro». Laia respon: «Ok, confio en tu». Als 4 mesos, Marc paga 500 € i diu que és «per anar baixant». Als 7 mesos, deixa de respondre. Laia descobreix que Marc ha publicat un viatge car a Instagram.

Laia vol recuperar la resta (2.500 €) més «interessos del 10%» perquè «és el que posa internet».

Aquest cas tanca el mòdul 1 i reapareixerà al mòdul 12 amb més variables. Ara practiques el flux complet: fets verificables, pregunta jurídica precisa, marc institucional, regla aplicable i argument/conclusió prudent.

Laia barreja dret civil (devolució del capital, mora, interessos) amb indignació moral i consells genèrics d’internet. El jurista separa aquests plans abans de recomanar cap acció.

Pensa com un jurista

Respon mentalment (o per escrit) abans de llegir la resposta model. Sense presses.

  1. Llista només fets que Laia podria demostrar amb documents o testimonis.
  2. Quina és la pregunta jurídica en una sola frase (sense «denunciar» vague)?
  3. Per què el 10% d’internet probablement no s’aplica automàticament?

FIRA aplicada: Laia / Marc

  1. Fets

    • Transferència 3.000 € (març 2025) amb concepte «préstec Marc».
    • WhatsApp: devolució en 6 mesos; resposta de Laia acceptant confiança.
    • Pagament parcial 500 € als 4 mesos amb missatge «per anar baixant».
    • Incompliment després del termini; extractes i captures com a prova.
    • Viatge publicat: rellevant moralment; jurídicament cal vincular-lo a solvència o béns si s’arriba a execució.

  2. Institució / marc

    • Dret civil de les obligacions i contractes (Codi civil de Catalunya / Codi civil espanyol segons el cas concret).
    • Via civil de reclamació de quantitat (extrajudicial, monitori o ordinari segons import i prova).

  3. Regla

    • Obligació de restituir el capital prestat; interessos segons pacte vàlid o, en defecte, interessos legals de mora — no un percentatge aleatori de blog.
    • Càrrega de la prova sobre Laia per al préstec, termini i quantitat pendent (2.500 € si no es prova atribució diferent als 500 €).

  4. Argument / aplicació

    • Laia té indicis sòlids de préstec i deute pendent, però ha de documentar cronologia abans de reclamació formal.
    • Recomanació provisional: burofax o requeriment amb termini, valorar via monitori si la prova ho aguanta; evitar assumir interessos del 10% sense base legal o contractual.
    • No és assessorament individualitzat: cal consulta professional amb tot el dossier abans d’emprendre accions.

Mini cas: els 500 € eren «regal»

Marc sosté que els 500 € no eren devolució sinó «regal de gratitud». Laia té el missatge dels 6 mesos i el concepte del préstec a la transferència.

Per practicar: Com reforçaries només la branca de Fets i Prova?

Test ràpid

1. En el cas Laia/Marc, la millor primera acció documental és:

Resposta model (després de pensar-hi)

FETS: transferència 3.000 € amb concepte clar; missatges sobre 6 mesos; pagament 500 € amb significat discutible; deute pendent probable 2.500 €. INSTITUCIÓ: dret civil obligacions; vies civils de reclamació. REGLE: restitució del capital; interessos segons pacte vàlid o legal, no «10% internet». ARGUMENT: dossier de prova → reclamació formal → valorar monitori/judici segons cost i prova. Evitar via penal automàtica i decisions basades només en la ràbia o en el viatge a Instagram.

Laia: resposta d’estudiant vs resposta d’advocat

Resposta intuïtiva (estudiant)

«Jo, Laia, li vaig prestar 3.000 € a Marc i m’ha enganyat: ha fet un viatge en lloc de pagar-me. És injust i el denunciaré. Vull els 2.500 € més un 10% d’interessos perquè això posa internet, i si no paga ja li tancaré el pas a tot arreu fins que aprengui.»

Resposta jurídica (advocat)

«Primer: extracte i WhatsApp ordenats. Segon: pregunta jurídica — obligació de restituir 2.500 € de préstec i interessos segons pacte o mora legal, no percentatge de blog. Tercer: reclamació extrajudicial amb termini. Quart: si no paga, valorar via civil (p. ex. monitori) amb prova del préstec i del venciment; el viatge pot ser context de solvència, no substitut de la prova del deute. Cinquè: separar conflicte moral de l’estrategia legal.»

La diferència no és «ser més intel·ligent», sinó ordenar fets, pregunta, norma i conseqüències abans d’actuar.

Resum en 10 línies

  1. Laia/Marc és el cas fil del curs.
  2. Transferència + missatges poden acreditar préstec.
  3. Deute pendent probable: 2.500 € (si no es prova altra cosa).
  4. Interessos del 10% d’internet no s’apliquen sols.
  5. Primer: dossier cronològic de prova.
  6. Pregunta jurídica: restitució del capital i mora.
  7. Institució: dret civil i vies de reclamació de quantitat.
  8. Evitar «denunciar» penal sense més elements.
  9. Instagram és context, no prova principal.
  10. Consulta professional abans d’actuar en cas real.

Has llegit el mapa del mòdul. Ara entra a les lliçons i respon les preguntes abans de la resposta model.

Començar per la lliçó 1.1

Aquest contingut té una finalitat formativa i informativa. No constitueix assessorament jurídic individualitzat ni substitueix la revisió d’un professional qualificat. Els exemples són simplificats per aprendre a pensar amb criteri jurídic; cada cas real pot requerir anàlisi específica. La metodologia FIRA s’inspira en l’ensenyament internacional del raonament jurídic (case method, IRAC i variants), adaptada per IURISWORLD. No hi ha cap vinculació institucional amb Harvard Law School, Yale Law School ni cap altra universitat. Contingut revisat a maig de 2026.